Sota l'abreviació RER entenem dos conceptes diferents encara molt vinculats. El primer és el RITU, és a dir, el conjunt de cerimònies, normes i elements que li són específics i el distingeixen d'altres ritus. D'altra banda, hi ha el RÈGIM, que està constituït per l'estructura i la integració dels diferents estaments dins de l'organització de l'Ordre seguint una forma predeterminada i que va néixer així durant la gestació del RER al segle XVIII.
Hi ha obediències (conjunt de lògies sota una mateixa autoritat) que treballen al RER sota la seva forma original, és a dir, al Règim, i d'altra banda, altres obediències practiquen el RER sota la forma de Gran Lògia, la qual cosa implica una forma una mica diferent d'organització, permetent així la convivència del RER amb altres Ritus al si d'una mateixa organització o obediència. Aquest darrer és el nostre cas.
A la GLTSO es practiquen 6 ritus diferents, sent el majoritari el RER, per la qual cosa és el ritu de treball de la Gran Lògia als seus Convents o reunions anuals, i aproximadament 2/3 de totes les lògies de la nostra obediència, i dels germans, treballen al RER.
El RER va néixer durant el Convent nacional (Lió, França) el 1778 i va obtenir la seva forma definitiva al Convent internacional (Wilhelmsbad, Alemanya) el 1782. És el producte del llarg treball d'un petit grup de germans francesos i alemanys, els qui sobre la estructura del Ritu de l'Estricta Observança (d'origen alemany) i del Ritu Modern (o francès), van aconseguir crear un ritu de maçoneria cavalleresca, de caràcter clarament cristià i influenciat per la doctrina de Martinès de Pasqually, creador de l'Ordre dels Cavallers maçons Elus Cohen de l'Univers, ordre desapareguda fa un parell de segles, i el "leitmotiv" del qual és la reintegració de l'home caigut després del pecat original.
Gràcies per una banda a la longevitat del seu fundador el germà Jean-Baptiste Willermoz (1730 - 1824) i a la poca difusió final que va tenir el RER, aquest va aconseguir sobreviure fins al present de forma íntegra i sense pràcticament canvis importants, conservant a l'interior una estructura i un sentit lineal extremadament coherent, permetent a l'iniciat en els seus misteris, progressar correctament al llarg dels seus graus i classes, mantenint sempre la mirada fixa a la -així anomenada- Via Cardíaca.
El RER està integrat per 3 Classes, la primera és la Classe Simbòlica, la següent és la Classe de l'Ordre Interior i finalment hi ha la Classe Secreta, la qual no va ser finalment aprovada al Convent de 1782. La Classe Simbòlica està integrada per 4 graus maçònics, anomenada maçoneria simbòlica, a saber: l'Aprenent, el Company, el Mestre i el Mestre Escocès, més tard anomenat Mestre Escocès de Sant Andreu (MESA).
Al Règim els quatre graus s'uneixen a les reunions o tingudes de primer grau, portant cadascun les decoracions del seu respectiu grau, incloent els MESA, amb els seus característics colors verd i vermell. No obstant això, al sistema de Grans Lògies, els MESA no van decorats del seu grau simbòlic, i porten la decoració del 3r grau, reservant la decoració de MESA per a altres tingudes.
La Classe de l'Ordre Interior (OI) és la que li atorga el caràcter cavalleresc al RER, està constituït pel conjunt dels Cavallers Benefactors de la Ciutat Santa (CBCS), però abans d'això, els candidats han d'aprovar un període de prova que no constitueix un grau, sinó una condició temporal, que és la de l'Escuder Novici (EN).
En resum, el RER és un sistema maçònic cristià i cavalleresc, d'origen francoalemany, la fi del qual va ser la restauració o rectificació de la francmaçoneria tota, i que finalment es va veure reduït a un grup minoritari, en general mal entès, d'escassa acceptació en el món maçònic en general, i que ha estat a l'ombra de la resta de sistemes maçònics, passant desapercebut per a uns, i relegat per a altres, cosa que li ha permès sobreviure fins als nostres dies, amb escassa influència externa i una vivència intensa i compromesa per els qui gaudeixen de les seves sendes.
